Depressions ajustades al cos

Avui, després de planxar, he plegat la roba interior i, alhora de classificar-la he tingut un problema: a primer cop d'ull no he diferenciat del tot quins són els calçotets del meu fill gran i quins són els meus.

Hi ha alguns models idèntics i les talles pràcticament ja són les mateixes.

a mida que li he anat comprant roba no ho he valorat mai aixó.

òsti!

Ja sabia que la criatura creixia, però...

s'ha fet gran el meu fill? si.

és una evidència més que jo, aleshores, m'he fet moooooooolt més gran!

quina mitja-depressió!

Verificar que els fills es fan grans i, que són bons nanos, que estan bé, que van bé, que -diguem-ne- són bons estudiants,... és molt gratificant, però verificar a més, que arribem a confondre els calçotets, aixó ja és una mica dramàtic.

Descobrir que mesurar part d'aquest creixement passa per la talla d'un calçotet és una cosa que cap pediatra m'havia avisat que passaria algun dia...

Ara, ja només em queda veure què passa el dia que el meu fill em demani si li deixo un parell de calçotets meus perquè ha de marxar el cap de setmana "ambnosequí... i a no séon.." i ell no en té perquè estan tots a la rentadora...

Serà la depressió total?