Parelles

A voltes he pensat en què complicat que és trobar parella.

Complicat per a qüalsevol cosa: parella de ball, per jugar a cartes, per viatjar, per compartir casa, per treballar, per estimar, per viure,... per al que sigui...

Conec parelles que no entenc cóm és possible que estiguin junts.

no ho entenc.

no em sembla que tinguin pràcticament res en comú.

i em pregunto:

cóm ho fan?

són realment feliços?

També conec parelles que semblen la parella perfecte.

ho semblen de veritat.

es veuen sempre tant equilibrats, tant ben plantats, tant de tot... que t'imagines que sempre tot els va bé.

però, també em pregunto:

cóm ho fan?

són realment feliços?

Veig però, que qui més qui menys, té algún dilema, té algún problema, té alguna mancança, té algún dubte, té algún estira i arronsa, té... coses en definitiva... allò que diuen: qui no té un all, té una ceba.

potser és que no hi ha ni la parella perfecte ni la parella imperfecte.

parelles i prou.

Les nostres relacions i la seva durada ens condicionen i molt, i amb el temps, amb les coneixences i amb l'experiència, tots intentem, tots aprenem, tots trobem, tots provem, la forma de conduir el millor que podem la nostra vida, amb parella i sense parella, amb parella perfecte o amb parella imperfecte.

El que és segur, és que en tots els sentits i àmbits, la vida pot ser meravellosa però és també molt complicada.

Molt.